REFLEXIONS DESPRÉS D'UNA CORRECCIÓ A CLASSE... i una estona més.
1 • Els arquitectes GRANS fan espais grans.
- Pensen en gran. - Aprofiten les màximes possibilitats de la dimensió (Le Corbusier a Rue Molitor, diagonal Ozenfant, Unités etc.)
- Els arquitectes petits, ho fan tot petit. Si no ho és, divideixen, fan "detallets".
2 • Moblament- 1/ Comprovació-1.
- Comprovar en planta els espais "negatius" (buits) que conformen parets i mobles.
que no siguin anfractuosos, massa triturats, ans el contrari, regulars, geomètricament purs.
3 • Moblament- 2.
- Solament es posseeix l'espai que es té al davant.
- No posar la gent mirant la paret.
4 • VISTES : Comprovació-2.
- Comprovar que es veu des de cada posició important de les persones (llit, taula, etc.). NO mirant la paret o la porta del wàter o un armari, etc.
5 • La GEOMETRIA és l'eina bàsica per organitzar una planta.
- Cercar l'ordre geomètric, les lleis i les mides recurrents pròpies del projecte.
- Sovint és aquest ordre el que ha de regir un projecte en preferència a una idea-tema formal.
- Abstracció generalitzadora davant solucions particularistes
6 • Mètode REFORMA-1.
- Un cop projectat l'habitatge d'acord amb la idea, l'ordre geomètric i tot el que calgui fer una doble comprovació de vida: 1- Com es viu a l'espai. Comprovació 4
2- Quina és la llum en cada punt. Comprovació 5
- Caldrà aleshores reformar el que calgui (com si es tractés d'una casa d'altri): variacions o excepcions a les regles establertes que no invaliden l'ordre inicial... o refer de nou tot el projecte
7 • Defugir prejudicis de tot tipus.
- No fer les coses per rutina, perquè sempre s'han fet així. Analitzar el que realment es fa.
- Eina: Canviar els noms-funció per altres de més precisos (Dormitori per estudori... etc.)
- Afavorir els noms abstractes: espai individual, espai comú, d'higiene, d'enmagatzemament, racó ben il•luminat, espai per contemplar les vistes, etc.
8 • Projectar per a la llibertat de la gent. (Flexibilitat)
- No obligar. Espais flexibles 7 , abstractes, no massa específics o rígids
- Espais on es puguin fer coses diferents segons les necessitats o gusts de les diferents persones en cada moment.
9 • Teoria de la reforma-2: El Suggeriment mínim.
- A pesar del que acabem de dir (8) hi ha un límit: un espai tan abstracte que es faci difícil de colonitzar (no una nau que exigeix un altre arquitecte) pels usuaris.
- El propi espai ha d'afavorir aquesta colonització diversa. Com sovint passa al reformar una casa vella. Cal doncs aquesta mínima provocació necessària per suggerir usos.
10 • Teoria dels TERRITORIS.
- En lloc de les clàssiques divisions en zones de dia i de nit, dels encreuaments de circulacions etc cal fer una bona distribució dels espais entre les persones, evitar visions jeràrquiques.
- Estudiar les necessitats espacials i de privacitat entre els habitants, i les seves relacions. Llocs compartits o comuns.
- Entendre la planta com una distribució de Territoris i resoldre els conflictes territorials entre les persones.
11 • SUPERFÍCIES: Comprovació -5.
- Comprovar que la distribució de superfícies entre persones i utilitzacions està proporcionada. Comprovar aquesta bona proporcionalitat entre els diferents territoris.
- No abusar d'espais inútils: circulacions "jeràrquiques"—solament les imprescindibles per resoldre els conflictes territorials— o espais "decoratius"
12 • LLUM-1. LA FAÇANA.
- Sovint l'organització de la planta es genera a la façana. Quantes peces, i amb quina dimensió, poden prendre llum des l'exterior.
- Si es pot definir el territori de l'home com l'espai il•luminat, cal comprovar quina és la profunditat a la que arriba la llum en una peça, que no solament depèn de la seva dimensió en planta sinó també de la seva alçada (secció)
13 • Teoria de Bandes d'HABRAKEN.
- Si se'm permet una síntesi molt estricta i lligant amb el punt anterior: l'Habraken distribueix les plantes en bandes segons la seva relació amb la llum. Bandes d'intercanvi amb l'exterior, bandes il•luminades per les persones, i centre fosc per les coses (Serveis, magatzems etc)
14 • La IDEA PRÈVIA..
- Encara que pot ser una bona eina tenir una idea prèvia del que ha de ser l'habitatge, per no projectar sense rumb, cal també advertir de l'enorme perill de convertir aquesta eina en un dogma inamovible. És simplement una hipòtesi de sortida que el treball projectual ha d'anar modificant o canviant.
- Sovint la idea definitiva no és la prèvia sinó la que apareix treballant.
- Tampoc aquesta idea ha de ser necessàriament una disposició formal.
-Aquesta persistència en una forma prèvia converteix el projectar no en una investigació sinó en la solució d'una endevinalla.
15 • El "PLUS", Fer "arquitectura".
- Fer arquitectura en un habitatge és donar un PLUS a l'habitatge, alguna cosa més que la que es pot esperar de resoldre adequadament un programa de necessitats com p. ex:
Un gran espai; una llum meravellosa; una finestra panoràmica; possibilitar llocs on situar-se, millorar el confort, una seqüència espacial agradable, una fluència espacial dramàtica... qualsevol cosa que faci d'aquell habitatge un espai memorable, acollidor, agradable, especial.
- En aquest sentit entenem l'arquitectura com una tècnica que ajuda la gent, els hi dona solucions i alguna cosa més: el plus.
16 • Moblament-3
- Utilitzem el moblament com grafia de la situació de les persones en l'espai.
- Cal doncs trobar el seu /els seus llocs precisos en aquest espai, en relació l'ús, la llum, les vistes, etc.
- Sovint caldran mecanismes, lleis per fixar-los adequadament (No confondre això amb fer mobles fixes.) simplement es parla de definir la seva possible posició (prop de la finestra, al costat de la porta, al mig de la cambra, a aquest costat o a l'altre...)
17 • Els arquitectes "venem" ESPAI.
- Si el que nosaltres oferim bàsicament és "espai" degudament il•luminat cal evitar "farcir" els espais amb mobles (p ex. moltes taules= bar/ pianos, plantes, i demés mobles inútils. que sols demostra un impropi horror a l'espai buit)
- Cal doncs "situar" les persones (els mobles si es vol) adequadament perque puguin gaudir d'aquest espai, d'aquest buit.
- En general a l'arquitectura moderna els mobles tendeixen a situar-se als perímetres —les persones vora de la llum— i el buit queda al centre.
18 • OBERTURES
- Cal projectar les obertures des de l'interior. El tema substancial no és la façana. És que defineixen la qualitat de llum. Projectar els alçats interiors.
- Pensar en els mecanismes de control de la llum segons les orientacions i de privacitat respecte l'exterior.
- En general unificar obertures en cada espai.
- Llums diferents són difícils de barrejar.
- "Tot vidre" apart dels controls abans esmentats, demana grans distàncies de la gent a la façana
19 • FORAT-PARET, PORTA
- Una paret és sempre un límit, una barrera. Un forat és sempre un pas. La porta es adés un límit, adés un forat.
- També hi ha un element ambigu. l'envà mòbil... o porta corredissa. La porta corredissa és una paret que es pot moure, lligada més que a la comunicació a la incorporació entre cambres.
- Dit això es bastant qüestionable utilitzar indistintament la corredissa com una porta. Com porta és més cara, menys hermètica, més delicada i més difícil de manipular i...
20 • PROGRAMA.
- Encara que el programa de l'habitatge té una gran inèrcia històrica, la gent s'aferra als sistemes de viure que coneix, cal revisar els canvis que es van produint.
- Ara: major emmagatzemament, banys-plaer, Cuina-lloc comú, més espais privats etc.
- Important distingir el que la gent vol del que li venen, i també del que li volem vendre nosaltres i perquè.
21 • DIMENSIÓ
- Potser el valor màxim de l'habitatge és la seva dimensió.
- Si la casa és gran ens dona: llibertat per fer moltes coses diferents, i per disposar-les també de forma diferent.
- A més petit més rígides han de ser les disposicions. (ex. Rulots i barcos) i poden aparèixer mecanismes sofisticats com la mobilitat i la transformació.
Entradas
